Més enllà de l'objecte

L’EXPOSICIÓ MÉS ENLLÀ DE L’OBJECTE. OBRES DE LA COL·LECCIÓ MACBA És
ORGANITZADA I PRODUÏDA PEL DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE
COMUNICACIÓ, DINS DEL PROGRAMA DE SERVEIS CULTURALS QUE LA DIRECCIÓ
GENERAL DE COOPERACIÓ CULTURAL OFEREIX ALS MUNICIPIS.
Com el títol indica, la col·lecció permanent del Museu d’Art Contemporani de Barcelona és la
base de l’exposició, que ha comissariat el mateix Museu. Comprèn una selecció molt significativa
d’obres en diferents tècniques i suports (pintura, escultura, instal·lacions, obra gràfica, fotografia,
documents gràfics i visuals, pel·lícules...), els autors de les quals s’inscriuen en el període que
s’estén de mitjans dels anys 60 fins als inicis dels 70.
La voluntat del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és acostar l'art contemporani
als ciutadans i ciutadanes, amb la cooperació dels ens locals que disposen de programació
estable d'arts visuals en les sales d'exposicions, centres d'art i museus.
Ángel Ferrant, Leandre Cristòfol i Moisès Villèlia són els precedents de diferents grups d’artistes
que es perfilaren a Catalunya, durant la segona meitat del segle passat: a començaments dels
60, una dècada de canvis i ruptures polítiques, socials i culturals en el context internacional.
Els seus membres són els que provoquen la transició de l’informalisme (l’art de l’objecte), que
era la tendència d’avantguarda que imperava amb més força des de la immediata Postguerra,
cap al conceptualisme (l’art del concepte) de finals dels 70 i dels 80, i que en l’actualitat continua
sent especialment rellevant en l’àmbit de les arts.
Són aquests grups, amb ADN radical i trencador, i que poden qualificar-se com a preconceptuals,
els que constitueixen el relat de l’exposició: l’Art Pobre; el que se situa entre el Pobre i el
Minimal; i un tercer que beu de l’estètica pop i que incorpora en els seves creacions tant la
sensorialitat com el posicionament polític, el col·lectiu anomenat els “catalans de París”.
I això sense oblidar tres artistes que de forma individual i conjunta, en els darrers 60 i primers
70, activen l’entrada de l’art català cap a nous territoris des d’altres disciplines com la poesia,
el cinema o la música: Joan Brossa, Pere Portabella i Carlos Santos.
En paraules d’Antònia Maria Perelló en el text del catàleg: “per a tots ells, art i vida eren
experiències paral·leles, indissociables, que en moltes ocasions es fusionaven.”