Chris Burden

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona
(Universitat de Califòrnia), a Irvine, de 1969 a 1971. Per a la seva tésis de
1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es
va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran
polèmica entre el personal docent.
El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia
(Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una
controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que
recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava
pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces
de provar això.
Anys 70
La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys
70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la
idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra
més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot («Tir») —realitzada el 1971
al F Space de Santa Ana (Califòrnia)— quuan una ajudant li va disparar en el
seu braç esquerre a una distància d'uns cinc metres. Altres performances dels
anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico
(1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les
quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres
trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.
A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el
qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la
política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu
que ell va descriure com capaç de "viatjar a 100 milles per hora i recórrer
100 milles per galó". Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA
(1977), un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine"
(1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un
experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la
instal·lació C.B.T.V. (1977), una reconstrucció de la primera televisió.

El 2005, va llançar un iot no tripulat, d'auto-navegació, que va atracar a
Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles després d'un viatge de 5 dies
des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb
una beca significativa del Consell de les Arts Britànic (Arts Council of Great
Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria
Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una
computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la
nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.